GC - Font de l'Eixavegó (L'Eixavegó, Alzira)

Quan anem pel Camí del Eixavegó just abans de començar la pujada a aquest paratge ens trobem la Font de l'Eixavegó.

Al costat d'ella i enmig del camí veurem un garrofer tancat amb una petita paret de taulells, igual que han fet amb la zona de la font on les parets estan alicatades amb taulells. Aquesta remodelació ha tingut lloc fa molt pocs anys, igual que el garrofer del mig, que va ser plantat substituint a un altre centenari que hi havia al lloc i que va acabar destrossat per un llamp.

Les dades del catxé les podeu trovar açí. 

GC - Els corrals (la Murta, Alzira)

A més del monestir jeroni, en el paratge de la Murta podem veure l'aprofitament del basc i la muntanya per part de la gent que hi ha viscut. Ens queden construccions que evidencien aquesta manera de viure arrelats al medi que els envoltava: la nevera o cava, el forn de calç, l'almassera o els corrals.

Els corrals de la Murta eren utilitzats per guardar els ramats. Aquesta construcció, probablement del segle XVIII, fou usada per a protegir el bestiar durant les temporades d'hivern i pluges. Primer fou usat pels monjos i després pels treballadors de la finca. A més a més serví de magatzem agrícola, ja que enfront es trobaven els camps de conreus (ara zona de repoblació autóctona).

Les dades del catxe les podeu trovar ací. 

GC - Casa de la Murta - la Casona (la Murta, Alzira)

Al costat del Monestir de la Murta es troba la Casa de la Murta o Casona, antiga hostatgeria de la vall. Junt a ella veurem el jardí "romàntic" (un recinte petit amb estany) i la Capella de La nostra Senyora de la Murta.

Les dades del catxé les podeu trovar ací. 

GC - Ermita de Santa Marta (La Murta, Alzira)

El Monestir de Santa Maria de la Murta naix a partir de la unificació d'algunes ermites disperses per la vall de les Meravelles, posteriorment conegut com vall de la Murta, sent Santa Marta una d'aquestes ermites inicials. D'aquells ermitans hi ha constància documental des 1367, quan el propietari de les terres anomenat Arnau Serra les va donar als religiosos sabent que eren per tal de dur una vida espiritual. Eren onze ermitans en total corresponents al mateix nombre d'ermites que hi havia: la Mare de Déu de la Murta, Sant Miquel, Sant Jeroni, Muntanya Calvari, Santa Sofia, Sant Joan, Sant Pere, Sant Benet, Sant Onofre, Sant Salvador i Santa Marta. Com tot monestir comptava amb una horta tancada i amb una granja d'esplai, no gaire llunyana, a l'antiga ermita de Santa Marta, seguint un costum jerònima.

En el seu llibre sobre la Murta el pare Fra Baptista Morera comenta sobre l'Ermita de Santa Marta ''del que aquesta ermita va ser en el primitiu no ens ha quedat cap rastre, sinó el lloc''. Així, el primer cos de ruïnes seria la sagristia o caseta de l'ermità. Adossat a aquesta, estaria l'ermita o capella de cara al migdia, amb coberta a doble vessant i un minúscul campanar. A l'altre costat, es situaria un claustret porticat, decorat amb estuc policromat, imitant falsos carreus amb colors vermells i grocs, oferint un gran efecte arquitectònic.

Si seguim el SL-CV 82 (Senda Històrica) trobarem les restes de l'Ermita de Santa Marta al costat del aqüeducte de la canalització de la Font de la Murta, sent interessants les seves restaurades pintures murals en les quals cal destacar la figura de Sant Jeroni amb el seu símbol, el lleó, als seus peus.

Les dades del catxe les podeu trovar ací.