LA MOTXILLA

AMB LA CASA A SOBRE

• Com en casi totes les facetes de la nostra vida, dos són les formes d'aprendre; per una banda tenim el sistema de la prova i l'error, lent, potser segur, però casi sempre dolorós i de l'altra, aprendre dels errors dels que han anat per davant de nosaltres. Sense pretendre donar lliçons, si m'agradaria aportar el meu granet de sorra sobre un tema important en moure 's per muntanya: sempre haurem de transportar una motxilla més o menys pesada, el que alterarà el nostre equilibri i causarà més fatiga.
• Per tenir una bona tècnica de marxa és molt important ser capaç de controlar els desplaçaments del nostre centre de gravetat corporal; alçats, aquest està molt a prop del nostre melic, existirà l'equilibri si en traçar una línia imaginària des del nostre nucli a terra aquesta caigui centrada entre els nostres peus; és fàcil deduir que el portar un pes addicional ens portarà problemes, sobretot si ho portem malament col·locat i unit al nostre cos de qualsevol manera.

L'EQUIP TAMBÉ AJUDA

• Una correcta utilització del nostre equip ens ajudarà en la marxa, calçat adequat, vestimenta, els discutits bastons ...; parlem de la motxilla.
• El seu origen es remunta a la prehistòria, encara que, com en moltes coses més, paradoxalment, és en les guerres on s'ha impulsat el seu ús i perfeccionament. Les motxilles d'ara no tenen res a veure amb aquelles de lona pesada i grans carcasses. La utilització de fibres noves i resistents i els moderns sistemes de suspensió i regulació, les converteixen en el nostre aliat.

PERÒ, ¿QUINA COMPRE?

A ningú se li ocorreria tallar el peix amb el ganivet del pa, amb el nostre material passa el mateix, no totes les motxilles valen per a tot, ni són iguals; personalment tinc diverses motxilles, variant el seu volum (capacitat, quan parlem de motxilles es mesura en litres) o prestacions. Això seria el més recomanable, però com a norma solem tenir una ia més que ens serveixi per a tot.

Busquem doncs, la motxilla ideal:

• La "cordura" (derivat de la poliamida), és un material la relació pes-resistència als esgarros (les nostres sofertes companyes no ho agrairan) el converteix en el més utilitzat per a la seva construcció. En aquest moment en el mercat existeixen altres materials (keblar, polièster ...) lleugeríssims, però opine que perden part de resistència, i amb això longevitat.
• Trieu motxilla pensant el que pesa en buit (és una dada que sovint no tenim en compte) les noves fibres pesen molt poc, però pensa que ha de durar diversos anys. Revisa les costures (normalment és la part més sensible) i presta especial atenció a la protecció addicional de les parts més exposades al fregament.
• Per donar impermeabilitat se'ls donen diferents tractaments: resines, induïts de poliuretà ..., que li aporten certes característiques perlants, tot i així, el que no falla és un tapa-motxilles de bon material.

Depenent de la seva capacitat les dividiré en tres grans grups:

• 30 a 40 litres. Utilitzades per a eixides d'una jornada o l'atac al cim.
• De 40 a 60/65 litres. El seu ús més habitual és en activitats en les que almenys passarem una nit fora, amb el que això suposa en material (fogó, sac...).
• Més de 60/65 litres. Aquest tipus de motxilles és molt útil per a diverses jornades o per portejos, en general ens oblidarem d'aquestes.

Per sota d'aquests volums considere que no són útils en activitats de muntanya, sinó més aviat per passejades fàcils i de poques hores de durada.

És important dir que aquesta divisió és una referència, depenent de l'activitat de què es tracte i si en els nostres plans està dormir en refugis, podem fer canvis.

QUE SIGUA LA MÉS BONICA
Efectivament, això també és important, que ens agrade. Pels diners que ens costarà, almenys que puguem fardar. En segon terme analitzem que no pot faltar a la nostra flamant motxilla:

• Que tingua un xicotet avanç per augmentar la seva capacitat, que tanque amb una tapa regulable (el que comunament anomenem "seta").
• En les motxilles de mitjana / alta capacitat és de gran utilitat que tinguen un accés directe a la part baixa de la motxilla, amb una cremallera.
• El encoixinat d'espatlles, esquena i cinturó lumbar ha de tenir un bon encoixinat i una amplada adequat al volum que suporta. Això és de vital importància, d'això depèn en gran mesura el nostre confort.
• L'esquena i tots els elements que ens ajudaran a suportar la càrrega, han de tenir regulació, d'aquesta manera s'adaptarà a la nostra esquena amb més facilitat.
• Posseir un sistema de ventilació a la part de l'esquena i materials adequats que evitin l'excés de sudoració.
• Les corretges exteriors són necessàries per al transport de bastons, piolet... però sense excessos, ni coses penjant sense cap utilitat: mosquetons, cordinos...
• Les butxaques exteriors són útils per a una possible càrrega addicional, però solen desestabilitzar i tenen una mania malaltissa a enganxar en el moment més inoportú. Si decideixes tenir-les, intenta que siguen escamotejables (quan no facen falta es puguen integrar en els laterals)
• Unes renyoneres al cinturó poden ser molt útils per portar menjar ràpid, el mòbil...
• Totes les parts mòbils de la teua motxilla han de poder ajustar-se.
• Insistisc, les costures deuen ser de gran resistència, dobles o triples. El fil 100% d'alta resistència.
• Una altra dada important és que hi ha diferents talles de motxilla (S, L, XL) i a més tenim models femenins i masculins. ¡Xiques! Això no és intranscendent, teniu l'esquena més curta, malucs més amples i pits, necessiteu repartir les càrregues de manera diferent per evitar que vosa oprimixca.

TOT PER DINS!

• Ja tenim la motxilla més bonica, la seua mida és perfecta per a la nostra esquena i no li falta detall, però està buida. Que portar no és tema d'aquest article, però sí com posar.
• En transportar una motxilla, sobretot si ens pesa, el nostre centre de gravetat es trasllada cap enrere i cap amunt, de manera que inclinarem el tronc cap endavant d'una manera involuntària per compensar-ho. Això s'accentua si a més pugem o baixem; un consell quan pugeu, regular les corretges zenitals (darrere de les espatlles) tenint la precaució que no ens molestin al gir del cap. En ascens afluixar els tensors i estrènyer en descensos per assegurar la càrrega. En aquest cas resulta molt útil la cinta de pit.

En general hem de portar les coses més voluminoses i de poc pes a la zona baixa i la més pesada amunt i prop de les espatlles, intentant que la càrrega sigui simètrica perquè la motxilla sigui estable:

• Sac de dormir i roba de canvi a la part baixa.
•  Fogó, menjar i objectes pesats amunt i prop de l'esquena.
•  Jaqueta impermeable, aigua i farmaciola sota la "seta".
•  Mapa, brúixola, navalla, ulleres, guants ...... tot el necessari / ràpid a la tapa ("seta").
• Un bon mètode és transportar tot en bosses independents de diferents colors, facilita la seva ràpida localització, s'adapten millor i en general tot és més ordenat.
   Matalassos i aïllants millor de forma lateral, s'enganxa menys.
   No portar objectes penjant, causa desequilibris i enganxades.

UF EL QUE PESA!

Desgraciadament ni els millors materials, ni la nostra moderna motxilla van a impedir que odiem portar, però el que si podem és intentar que sigui el més còmode possible.

Una vegada tinguem carregada la motxilla a l'esquena si seguim aquests passos el porteig serà més soportable:

• Afluixa les muscleres perquè la motxilla caigua en part per sota de la teua cintura.
• Inclina't bastant cap endavant agafant el petate amb les mans i penja'l fins que es quede en equilibri en la teua esquena (segueixes inclinat cap endavant).
• Ajusta fort (no t'asfixies, que no cal exagerar) el cinturó fent correspondre a la part superior de la pelvis, fins que notes contacte al llarg de tota la cintura.
• Posa't recte i ajusta les muscleres fins notar que existeix contacte a tota la zona del pit, espatlles i inici de l'esquena.
• Regula les corretges zenitals, però vés amb compte que no et molesten per al gir del cap.
• Finalment, cenyeix-te la corretja del pit.

Ja està! No es pot fer més, si tot i així no et convenç, només et queda contractar un portador.

PER ACABAR

• Avui dia podem escollir dins d'un mateix fabricant la talla que millor s'ajuste al nostre cos i esquena, existeixen models per a xiques, xics, gent gran i xicoteta, per a activitats tècniques i senderisme, un dia o varis. Com se sol dir: tant et gastes, tant tens, però no llencem els diners al ximple, pensa bé perquè la utilitzaràs i que necessites, no et deixis embadalir per dependents que t'intenten vendre el més nou i tècnic, que segur que ho és, però que a tu no et cal. Tampoc escatimes, doncs t'empenediràs.
• Espere de veritat que aquest article vos sigua útil i recordar el que mai em cansaré de dir: utilitzar el menys comú dels sentits, el sentit comú.

Bones excursions.

Miguel Piqueras Muñoz

Guia UIMLA acompanyant de montanya

31 gener 2013