El Monestir de Santa Maria de la Murta naix a partir de la unificació d'algunes ermites disperses per la vall de les Meravelles, posteriorment conegut com vall de la Murta, sent Santa Marta una d'aquestes ermites inicials. D'aquells ermitans hi ha constància documental des 1367, quan el propietari de les terres anomenat Arnau Serra les va donar als religiosos sabent que eren per tal de dur una vida espiritual. Eren onze ermitans en total corresponents al mateix nombre d'ermites que hi havia: la Mare de Déu de la Murta, Sant Miquel, Sant Jeroni, Muntanya Calvari, Santa Sofia, Sant Joan, Sant Pere, Sant Benet, Sant Onofre, Sant Salvador i Santa Marta. Com tot monestir comptava amb una horta tancada i amb una granja d'esplai, no gaire llunyana, a l'antiga ermita de Santa Marta, seguint un costum jerònima.
En el seu llibre sobre la Murta el pare Fra Baptista Morera comenta sobre l'Ermita de Santa Marta ''del que aquesta ermita va ser en el primitiu no ens ha quedat cap rastre, sinó el lloc''. Així, el primer cos de ruïnes seria la sagristia o caseta de l'ermità. Adossat a aquesta, estaria l'ermita o capella de cara al migdia, amb coberta a doble vessant i un minúscul campanar. A l'altre costat, es situaria un claustret porticat, decorat amb estuc policromat, imitant falsos carreus amb colors vermells i grocs, oferint un gran efecte arquitectònic.
Si seguim el SL-CV 82 (Senda Històrica) trobarem les restes de l'Ermita de Santa Marta al costat del aqüeducte de la canalització de la Font de la Murta, sent interessants les seves restaurades pintures murals en les quals cal destacar la figura de Sant Jeroni amb el seu símbol, el lleó, als seus peus.
En el seu llibre sobre la Murta el pare Fra Baptista Morera comenta sobre l'Ermita de Santa Marta ''del que aquesta ermita va ser en el primitiu no ens ha quedat cap rastre, sinó el lloc''. Així, el primer cos de ruïnes seria la sagristia o caseta de l'ermità. Adossat a aquesta, estaria l'ermita o capella de cara al migdia, amb coberta a doble vessant i un minúscul campanar. A l'altre costat, es situaria un claustret porticat, decorat amb estuc policromat, imitant falsos carreus amb colors vermells i grocs, oferint un gran efecte arquitectònic.
Si seguim el SL-CV 82 (Senda Històrica) trobarem les restes de l'Ermita de Santa Marta al costat del aqüeducte de la canalització de la Font de la Murta, sent interessants les seves restaurades pintures murals en les quals cal destacar la figura de Sant Jeroni amb el seu símbol, el lleó, als seus peus.
